ELS VELLS POEMES (II)
No vull llegir
de nous els vells poemes,
vull fer-ne de nous,
regirar com un garbell
l’era del meu pensament
i destriar entre tots els mots
paraules noves
que em recordin
a cada instant la promesa
d’amor que et vaig fer.
No vull que l’encís
de cada matí vingui
amb els mateixos mots,
vull cercar-ne de nous
per retrobar el sortilegi
que m’ofereixen els teus llavis.
Hi ha tantes paraules
que expliquen que sentim ...
que el cor ens bategui
pel nostre sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...