13 de novembre 2016

Una mà que rere el tel



La vida que passa (II)

Una mà que rere el tel
d'un negre cel
acarona suau el teu estel.

I torna silent
el vell record
del teu alè
al meu clatell.

Un bes que deix un tel
damunt la bruna pell.

Una vida
que es deslliga
entre els dits
d'aquella mà
que rere el tel
d'un negre cel
acarona suau
el teu estel.

I cada instant
d'aquesta vida
deslligada,
com un cant,
segueix la crida
esquinçada,
que et demana
nous mots,
nous petons
fets paraula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.