pols enamorat (II)
Cauen
els signes
d'una
tardor
que
passa intel·ligiblement.
I
d'un vol,
breu
i alegre
a
l'impuls de la música
que
l'aire sona
entre les branques nues.
El
camí s'allargassa
entre
revolts i pujades,
un
pont de pedra
que
acarona
les
aigües del petit rierol.
Pedres
velles
amb
molsa mirant al passat
presents
per sempre
davant
del sentit caducifoli
dels
nostres records
caient
entre els racons
de
la follia del pensament.
Mentrestant
els sons
dels
teus versos
agafen
la volada
d'una
cançó
que
entre poc a poc
en
el meu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...