25 de novembre 2016

Cauen els signes



pols enamorat (II)

Cauen els signes
d'una tardor
que passa intel·ligiblement.
I d'un vol,
breu i alegre
a l'impuls de la música
que l'aire sona
entre  les branques nues.
El camí s'allargassa
entre revolts i pujades,
un pont de pedra
que acarona
les aigües del petit rierol.
Pedres velles
amb molsa mirant al passat
presents per sempre
davant del sentit caducifoli
dels nostres records
caient entre els racons
de la follia del pensament.
Mentrestant els sons
dels teus versos
agafen la volada
d'una cançó
que entre poc a poc
en el  meu cor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per les teves paraules...