17 de novembre 2016

I com un ball inacabat



 No hi ha buidor (II)

I com un ball inacabat
amb so de dansa
i passos deslliurant belles figures,
vola el pensament
rere els mots dels teus versos
eteris,
molls,
de la saviesa fresca
d'una poesia que mai s'acaba.

Em deixes furtar de lluny
el seu so,
i beure glops
eixuts
del seu deu.

Oh! Afortunat,
que sense ser cant,
ni brillant entre les pedres
ni veu clara d'infant,
només nua melodia,
et faig d'acompanyant.
... I a estones mer ressò
d'un eco
que desfà entortolligat
els teus versos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.