No hi ha buidor (II)
I com un ball inacabat
amb
so de dansa
i
passos deslliurant belles figures,
vola
el pensament
rere
els mots dels teus versos
eteris,
molls,
de
la saviesa fresca
d'una
poesia que mai s'acaba.
Em
deixes furtar de lluny
el
seu so,
i
beure glops
eixuts
del
seu deu.
Oh!
Afortunat,
que
sense ser cant,
ni
brillant entre les pedres
ni
veu clara d'infant,
només
nua melodia,
et
faig d'acompanyant.
...
I a estones mer ressò
d'un
eco
que
desfà entortolligat
els
teus versos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...