18 de novembre 2016

I tot i així cada mot



Àncores (II)

I tot i així cada mot
em du un record,
i amb cada record
una absència,
i aquesta a la fi,
qui sap si...
a un oblit,
una fossa negra
que abans era verd marí.
Embolcallo,
amb paraules trossos
d’ànima ferits,
amb mots llegits
en veu alta,
desfaig els silencis
que m’has dut,
amb versos et parlo
com si fossis aquí,
amb poemes etiqueto  
una vida,
que es va aturar ahir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.