15 de novembre 2016

La tarda cau

Retorno (II)



La tarda cau,
el vespre fosqueja,
i els darrers rajos
pinten d'un roig madur
les crestes
de les muntanyes
com uns llençols
bressolant-los.
Em venen al cap
uns mots com llambregades
i vaig cosint-los
entre els núvols
per tornar a llegir
els versos, pensant amb tu.
La tarda ja dorm,
i s'apropa l'hora
de l'oblit,
dels somnis
que em tornen a dur
a la teva vora.
Esperava els teus mots
com ara deixo anar els meus.
Entre oblits  i somnis!

1 comentari:

  1. m’agrada aquest nou aire,
    aquest color distint dels teus poemes...
    potser més eteris,
    potser més indefinits
    qui sap si més indesxifrables
    ...
    em resulten bells i propers aquests mots enllaçats
    que traspassen la línia d’un temps puntual
    d’un fet quotidià
    per endinsar-se en el sentir de dins
    per ser escalf del que costa tant d'expressar

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.