No és meu el silenci (II)
El
teus mots són flors
que
el silenci
no
deixa créixer,
capolls
que
pinten un infinit nou.
Els
teus mots són mirades
que
fiten més enllà
de
l'horitzó.
El
silenci cau entre tots dos,
quan
germinen
com
herba verda
els
versos que escrius.
Pensaments,
flors
lliures
de
testos d'argila cuita.
Pensaments,
records
que
encara no han viscut,
gotes
que aviat seran
pluja
fèrtil.
Però
mentrestant,
mentre
no floreixin
aquells
capolls,
serà
el silenci la flassada
que
m'embolcalli
amb
la soledat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...