19 de novembre 2016

El teus mots són flors



No és meu el silenci (II)

El teus mots són flors
que el silenci
no deixa créixer,
capolls
que pinten un infinit nou.
Els teus mots són mirades
que fiten més enllà
de l'horitzó.
El silenci cau entre tots dos,
quan germinen
com herba verda
els versos que escrius.
Pensaments,
flors lliures
de testos d'argila cuita.
Pensaments,
records
que encara no han viscut,
gotes que aviat seran
pluja fèrtil.
Però mentrestant,
mentre no floreixin
aquells capolls,
serà el silenci la flassada
que m'embolcalli
amb la soledat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.