“el teu silenci és un preu que mai podré pagar”
-QUI SAP SI-
no és meu el silenci
és el silenci el que em té
embolcallada, retinguda,
apressada...
-de sobte i calladament-
entre les seves escletxes
de quietud, caic
i una mirada distinta
dóna realitat a aquets ulls cecs
en el silenci...
les paraules callen
i no deixen de dir
i la vida s’engrandeix
-com l’arrel que s’endinsa
o la pluja que s’enfonsa-
saba és
de quelcom inesperat
en el silenci
els teus versos
són embolcall
abraçada
i veu d’allò que no es diu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...