10 de novembre 2016

Com la closca buida d'un cargol

 he perdut les paraules (II)

Com la closca buida d'un cargol,
neta i lluent sota la llum del sol,
enmig d'altres closques de cargol.
Com una pedra de riu brillant,
una veu clara d'infant
sons de cançons cantant.
Un teu,
sol mot
es sent,
i em dona
força
per fer del silenci paraula,
dels mots versos,
i creure'm
cargol entre cargols,
pedra entre pedres,
i cant entre cants.
Com la closca buida d'un cargol,
no gaire lluny
de la pedra brillant
de la teva veu,
vull ser
un altre cant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.