Com la closca buida d'un cargol

 he perdut les paraules (II)

Com la closca buida d'un cargol,

neta i lluent sota la llum del sol,

enmig d'altres closques de cargol.

Com una pedra de riu brillant,

una veu clara d'infant

sons de cançons cantant.

Un teu,
sol mot

es sent,

i em dona

força

per fer del silenci paraula,

dels mots versos,

i creure'm

cargol entre cargols,

pedra entre pedres,

i cant entre cants.
Com la closca buida d'un cargol,

no gaire lluny

de la pedra brillant

de la teva veu,
vull ser

un altre cant.