qui sóc jo ara mateix?
sóc
el desig d’obrir portes més lluny de mi
de ser la flaire que embolcalli aquest petit món
un mon que en mi és presoner
que em depassa i m’engrandeix
més enllà del límit de la meva pell
sóc
el batec de la terra que trepitjo
el regalim d’un núvol o
les ales d’un vol finit,
qui sap si...
l’eternitat efímera d’un instant
o la fragilitat d’un somni
sóc...
potser
el vers no escrit
d’un poema inacabat
o el so d’una melodia
no composada...
fragilitat
conjetura
debilitat
ficció
...
però més enllà de tot... soc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...