El
meu no és un mot de lluita,
el
meu és un mot...
tranquil,
d’una
esperança
que
s’asseu
i
deix passar el temps.
Que
camina entre pedregars
i
núvols baixos.
Que
sent les ones
de
la mar
i
amb sa música canta.
El
meu mot,
no
et vol callada,
però
si de tant en tant silent
per
contemplar-te
i
guardar-ho
en
el pensament.
El
meu és un mot
que
et cerca
com
companya,
per
camps i muntanyes,
per
geografies
de
cossos perduts
i
mirades lànguides.
El
meu és tant sol
un
pacífic mot
que
et busca
en
una mar plena de dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...