22 de novembre 2016

Com el remolí

És un ball subtil (II)



Com el remolí
d'un ball
que mai s'acaba,
com un duet
que s’acaronen entre sons,
com l’aire
que necessito per respirar,
tot intangible,
volàtil,
caducifoli,
té un temps
i després s’acaba.
Com les petjades a la sorra
que les ones
desfan
i tornen a desfer eternament.
Com les fulles
de mil catifes per la tardor,
acolorides
que el vent desfà
i du a altres llocs més distants.
Com els petons
que es donen
amb la innocència
dels enamorats
i que el temps tenyeix
de talls i salabror.
Tot és subtil,
menys el meu amor,
menys el meu amor...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.