Cau
el rellotge
i
les hores van volant
en
tirabuixons de temps
que
es va perdent.
I
com un fiblo enutjat
barreja
present i passat,
perquè
el futur com sempre
arribarà
tard.
Trencat,
viu
en el racó fosc
d’un
calaix que anirà
cobrint
amb una patina
de
pols i oblit,
tan
sols acompanyat
de
vells versos
que
mantenen viu
aquell
temps antic
en
que el rellotge era viu
i
marcava cada pas
d’aquella
vida
que
ja s’ha fos en el record.
18 de novembre 2016
Cau el rellotge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...