On ets amiga?
Et se mirant
com a qui se li escapa
el mirar rere
els cortinatges
dels finestrals,
fitant de tant en tant
els flocs blancs
de les meves soledats
caient de tant en tant,
sobre el gelat terra,
fent de cada instant
un nou instant gebrat,
mancat de l'escalfor
dels teus mots.
on ets amiga?
de tants mots compartits,
de tants versos dedicats,
de tants silencis delicats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...