ÀNCORES

“…
Són els mots,
un descans efímer
…”

-també jo duc-

àncores són
d’un neguit opressor
que escorcolla l’ànim

estuari d’un ròssec
que esgarrapa les hores
de dies incessants

“són els mots,
un descans efímer"
SÍ
l’oasi per a un encontre
necessari i imaginari
on l’ànima es retroba
amb l’al·lè que la manté...
li suavitza el camí
alleugera les seves passes
i li permet aixecar la mirada
per dir:
“encara ets viu!”