Com
un tètric fantasma
en
un castell abandonat,
espero
el retorn
del
teu caminar,
amb
una salutació alegre
que
m’il·lumini la llar.
Protagonista
d’incerts
silencis,
com
una primerenca
pel·lícula
en blanc i negre
de
ràpids moviments.
Saludant
a una finestra
rere
els vidres de la qual,
ningú
em respon.
Habitant
de boscos
desemparats
cercant
el llop
dels
contes
com
a única companyia,
junts
a la vora
d’un
foc minso
ens
contem penes i pecats,
mentre
a la vora
s’escalfa
un raquític sopar.
Sort
dels versos
que
em recita
amb
exquisidesa
l’il·lustrat
llop,
de
poetes
que
ja no ens respondran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...