24 de novembre 2016

Com un tètric fantasma

Contem la pel·lícula II (II)



Com un tètric fantasma
en un castell abandonat,
espero el retorn
del teu caminar,
amb una salutació alegre
que m’il·lumini la llar.
Protagonista
d’incerts silencis,
com una primerenca
pel·lícula en  blanc i negre
de ràpids moviments.
Saludant a una finestra
rere els vidres de la qual,
ningú em respon.
Habitant de boscos
desemparats
cercant el llop
dels contes
com a única companyia,
junts a la vora
d’un foc minso
ens contem penes i pecats,
mentre a la vora
s’escalfa un raquític sopar.
Sort dels versos
que em recita
amb exquisidesa
l’il·lustrat llop,
de poetes
que ja no ens respondran.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.