-els teus mots són flors-
els mots que lluiten en silenci
són llavors d’un dir
sense terra que els aculli
són brins que voleien
en un espai callat
en un univers aïllat
potser germinaran pobrament
en algun poema
o tal vegada caiguin
en la més ensotada indigència
tots ells però
lluiten per obrir-se
sota la llum d’un sol
que els acaroni
d’un cel que els acotxi
i d’un batec que els acolli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...