UN PLOR

una flaire que ja marxà
... que va i que torna
m’embolcalla,
m’abraça
i se’n va

una presència breu
de vegades nomes una estona
però... se’n va
i em deixa sola com mai
o potser com sempre...
té el neguit callat,
una presència silenciosa
i si no fos
per la seva humitat
potser ningú
ho tindria en compte

ve
deixa la seva flaire
deixa el seu estol d’imatges
i se’n va
i jo... tant sols
puc donar-li un plor

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/02/el-vent-em-du-el-flaire.html

Toca la campana

Toca la campana
el so lúgubre i descuidat,
com si caigués del batall
la nota pesada i distant.
Retrona en l’altre costat
de la torre el so més agut
de la menuda campana
en un diàleg pausat
que anuncia a la contrada
que me n’he anat,
i et deix ja ferida d’enyor,
esperant una tornada
que no es produirà,
sona amb un ding- dong
lúgubre i descuidat
el repicar del vell campanar,
son els darrers sons
del llenguatge mut
que ens va separar.
Qui sap quin pensament,
et porta aquest dringar?

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/02/campanes.html

CAMPANES

és el to de les campanes
un so misteriós,
embolcalla el sentir
d’un llenguatge sense sons
... per uns instants
aquell repicar se’n du
qui sap quin pensament
quin amagat desig

un moment, tant sols un bocí
però se’n porta un xic de mi



*

NO HI HA REFUGI

no hi ha refugi
no hi ha consol
tant sols és un caminar
per uns camins viscuts
potser cercant una escletxa
qui sap si buscant
alguna resta d’allò perdut
... i es que m’ofega l’ànima
la soledat, la foscor
i el saber-me sense tu

Quan la foscor t’embolcalli,

em sabràs prement-te

entre els meus braços

Quan et parli la soledat,

seran meves les seves paraules

d’angoixa i temor.

Quan et sentis perduda,

sàpigues que aquest camí

ja l’he fet jo.

Però entre tot queda sempre

l’espurna encesa de creure

que no sempre serà així

MARIA  i  Qui sap si...
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/02/quan-la-nit.html

Quan des de l’eternitat

POTSER ELS RECORDS...(II)

Quan des de l’eternitat,
s’esmicolen els instants,
els records,
els somnis, ...
tot allò que havíem compartit.
Tot.
Recordar
des de l’eternitat
dels instants,
desdibuixa la faç dels records
i els tenyeix de mil tonalitats.
La tristesa de l’enyorament,
per l’amor perdut
es converteix en plors,
que et cauen com pluja fina
els dies entelats.
Si,
aquelles gotes,
que refresquen
xafogoses tardes d’estiu,
fresques matinades de tardor,
freds dies d’hivern
o oloroses nits
de qualsevol primavera,
mentre passeges
refeta la vida com jo volia,
són les llàgrimes perdudes
un etern amor
que s’espera en un present
sempre igual,
sempre distant,
sempre impossible,
una eternitat paral•lela
on els nostres camins
ja no es trobaran.

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/02/potser-els-records.html

POTSER ELS RECORDS...

potser els records
s’esvaeixin, es desfacin en el temps

potser els somnis
s’esmicolin en les nits

qui sap si la vida
donarà un altre sentit als dies
que encara queden per estrenar
o potser només tancarà
allò que pertany ja a l’ahir

l’eternitat on m’esperes
no té ahir, ni demà
ni tant sols té un ara,
té un etern present,
arrelat en un temps infinit,
i el que ha viscut,
el que va néixer
un dia qualsevol
i tingué vida,
pertany per sempre més
a l’eternitat dels instants


http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/01/faig-del-somni.html

Deixa’m jugar

SI CADA PENSAMENT (II)

Deixa’m jugar
al joc petit
de fer encenalls
dels teus versos escrits
i ajuntar mots
mig trobats,
mig amagats
per fer amb ells
un nou sofregit.

“Encenc un llumí
a altes hores
és un record
del darrer oblit

Coves profundes
sota la vella terra
del tot allunyades
del nou arrasament

Com un estel fugaç
s’apropa el pensament,
quasi com un sospir
arriba al cor
i per uns instants
s’assembla a la flama
fins que s’apaga.”

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/02/si-cada-pensament-fos-un-llumi-shaurien.html

SI CADA PENSAMENT

si cada pensament fos un llumí
s’haurien incendiat totes les hores
hauria cremat tot record
i allunyat tot oblit

però... les arrels són profundes
i s’endinsen en la foscor de la terra
queden allunyades
de tot arrasament

tot és fugaç
tot és flor d’un pensament
d’un sospir
o del batec d’un cor
que malgrat la fugacitat dels instants
es manté viu en la flama
d’un foc encès que mai s’apaga


http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/01/si-fos-un-llumi-cada-pensament.html

Cal que la vida escrigui

TOT ALLÒ QUE HEM TINGUT (II)

Cal que la vida escrigui
amb versos el que hem tingut,
silencis d’argent,
mirades de gel,
petons de foc,
mans com a plomes.
No hi ha més oblit
que l’oblit que el somni et fa.
No hi ha més condemna
que el ja s’ha acabat.
No hi ha més presència
que la que tu permets.
No hi ha més camí
que el que em porta on ets.
No hi ha més adéu
que la mort.

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/01/tot-allo-que-hem-tingut.html

TOT ALLÒ QUE HEM TINGUT

no hi ha condemna
no hi ha presència
hi ha dies viscuts
i moments compartits

no hi ha oblit
ni paraules callades
hi ha un cor entristit
que vaga pels camins
cercant aquella lluna plena
que ambdós compartíem

... i en el cor guardo
l’essència del viscut
cal que la vida escrigui
tot allò que hem tingut


http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/01/em-tremola-el-cos.html

Un petó, tot rodó

UN PETÓ... UN BÉS (II)

Un petó, tot rodó.
Un bes, que ja no hi és.
Un desig, que mai fuig.
Un foc, com jo sóc.
Un estel, color mel.
Un record, molt més fort.
Un present, que se sent.
Un instant, retornant.
Conta’m com és aquest bes
que ja no hi és,
recorda’m aquest desig
que mai em fuig,
diguem on guardes aquest record
que és tant fort,
jo se cap on va el meu mirar,
més no se com és el mirar, en retornar.

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/01/un-peto-un-bes.html

UN PETÓ... UN BES

un petó… un bes
que du el sol,
el desig
i el foc

el seu estel
encara perdura,
escampa calidesa
i un silenci ple

un bes
escrit en l’etern record
d’un instant
i que viu en el present
infinit de la memòria


http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/01/quin-amarg-adeu.html

Té el cor color gris cendra

LA DISTÀNCIA ENS ENVOLTA (II)

Té el cor color gris cendra,
dels silencis amargants,
en tardes de solitud.
Té el cor color gris cendra,
dels mots que s’escapen
i retornen buits.
Té el cor color gris cendra,
de la vellesa de l’espera,
de les tardances de la paraula.
Té el cor color gris cendra,
de la boca de la mina
on aboca les temors
per els perduts amors
que cloent guardava dins.
Té el cor color gris cendra,
però potser si
que encara hi poden haver escletxes
que ens portin
espurnes de llum i esperança.

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/01/la-distancia-ens-envolta.html

LA DISTÀNCIA ENS ENVOLTA

la distància ens envolta
vesteix l’entorn de color de cendra
de color grisós
i la pluja ve a rentar
la dolça i amagada tristor

m’imagines pensant-te
m’imagines en estat present
i sento amb aquestes paraules
que un raig de sol
llueix per una escletxa del cor

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/01/amb-la-distancia.html

El somni que m’arriba

EL SOMNI (II)

 El somni que m’arriba
en encetar el són
té trossos del camí crivellats
per on cauen
com ocells novells del niu.
El somni que m’arriba
és com un arbre
on hi ha branques
mancades de fulles.
El somni que m’arriba
té un rellotge
que marca les hores com vol.
El somni que m’arriba
de vegades té molts colors
i a cops és negre i gris,
amb núvols de malsons.
El somni que m’arriba
el voldria carregat
de fades i màgics bons,
de boscos on tothom riu feliç
i no manca res a ningú,
on la mà neta,
estaria sempre prop d’algú,
vaja com la vida.
El somni que m’arriba
encara és molt lluny.


http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/01/el-somni.html

Balla cor amb mà

BALLA EL COR (II)

Balla cor amb mà,
amb els sons
enganxats als peus,
vola més que dansa,
àgil de braços com ales,
que just ajuden
els peus tocar terra.
Juga la melodia
a ser tissú
d’aquesta joia
que t’engalana,
tresor per instants
del que t’envolta.
Balla,
corre,
foragita’t de l’espai
que t’empresona,
segueix els flaires on et duguin,
vesteix la mar
amb la teva dansa
perquè aprengui
a fer volar les ones.


http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/01/balla-el-cor.html

EL SOMNI

el somni és el camí
on la realitat no té obstacles

somni que ens porta al son
temps de son que ens porta al somni

qui sap l’ordre
quan tot és una amalgama d'hores
que es barregen
en el sac dels dies

és en el silenci i en el son
on la voluntat no té veu,
on l’amagat es destapa,
on l’opressió s’allibera

és en els somnis
on les ombres deixen de ser-ho
per engalanar-se de versos
en el cor dels que somien

http://desdeminoray.blogspot.com/2009/12/detras-del-sueno.html

BALLA EL COR

balla el cor
al compàs del vent
balla amb la calma que el vesteix
i la llàgrima que ja ha vessat

balla el cor
al ritme de la melodia
el segueixen les ones
i les aromes del mar

balla sempre
cor que bategues
encara que estiguis aquí dins,
tant endins com la meva soledat


http://titeperalta.blogspot.com/2009/12/baila-corazon-baila.html

Nadal

DEL NADAL (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/del-nadal.html

Nadal,
un vol d’intencions
sobre un paratge feréstec.
Nadal,
un retorn de cançons
sobre un penya-segat de crits.
Nadal.
Nadal,
un racó de la casa,
on treuen la pols de tot l’any,
les rialles dels infants.
Nadal,
pintades de vermell
les galtones dels nens,
ens descobreixen per instants,
la força de la fe,
la il•lusió feta art,
en les ninetes clares
dels seus ulls
com antuvi ho foren nostres.
Nadal,
la realitat dels grans,
vista per uns moments,
amb els cor dels petits.
Nadal,
temps de quitxalla
vestida amb dits cansats.

DEL NADAL

del Nadal
en voldria ser la mirada
d’un desig de Pau
la innocència d’un nen
la figureta d’un pessebre
la nota d’una nadala
o tant sols una volva de neu

del Nadal
m’agradaria ser l’escalfor d’una abraçada
la flaire de voluntat...
l’anhel d’un món millor
o la senzilla proximitat
pels que se senten sols

... a totes i tots us desitgem un BON NADAL...
la senzillesa de seguir amb ganes, alegria i il•lusió aquest camí de cada dia.