potser els records
s’esvaeixin, es desfacin en el temps
potser els somnis
s’esmicolin en les nits
qui sap si la vida
donarà un altre sentit als dies
que encara queden per estrenar
o potser només tancarà
allò que pertany ja a l’ahir
l’eternitat on m’esperes
no té ahir, ni demà
ni tant sols té un ara,
té un etern present,
arrelat en un temps infinit,
i el que ha viscut,
el que va néixer
un dia qualsevol
i tingué vida,
pertany per sempre més
a l’eternitat dels instants
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/01/faig-del-somni.html
Deseo encontrar ese instante,
ResponEliminaese perpetuo presente
que llamamos eternidad.
Bellísimo.
Un beso