un petó… un bes
que du el sol,
el desig
i el foc
el seu estel
encara perdura,
escampa calidesa
i un silenci ple
un bes
escrit en l’etern record
d’un instant
i que viu en el present
infinit de la memòria
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/01/quin-amarg-adeu.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...