la distància ens envolta
vesteix l’entorn de color de cendra
de color grisós
i la pluja ve a rentar
la dolça i amagada tristor
m’imagines pensant-te
m’imagines en estat present
i sento amb aquestes paraules
que un raig de sol
llueix per una escletxa del cor
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/01/amb-la-distancia.html
Em poesia te dijo...
ResponEliminaSEGREDOS
Segredos meus…
Segredos teus…
Segredos nossos…
Mas sempre segredos…
Segredos calados…
Segredos sofridos…
Segredos escondidos…
Porque são só nossos…
E nestes segredos…
Que doem, por serem segredos…
Não vamos contar…
E vamos calar!...
Lili Laranjo
molta tristor pero sempre hi ha un raig de llum ni que sigui
ResponEliminauna abraçada