01 de juny 2022

PER QUÈ

 

un mon tancat és el silenci
sorgeix del no-res
per endinsar-se en el cau
d’uns per quès
sense respostes

es camina entre interrogants,
de flaires ja olorades,
l’abraçada d’entorns coneguts
i pel damunt de tot
un dubte s’enlaira...
apareix la qüestió
i algun per què

per què els dies descansen en l’oblit
per què la pluja confon les llàgrimes
per què el vent allunya el record
per què el soroll troba al silenci...
per què ...

i és que el per què
sempre té massa respostes



*

8 comentaris:

  1. Massa i, de vegades, cap ni una.
    Bonic poema, nina.

    Aferradetes, Maria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. els "per qués" s'aixequen arreu, no tant sols a un mateix sinó també a tot el que ens envolta... gràcies a tu Lluna, sempre.

      Elimina
  2. Sí, massa respostes, perquè tot és molt complexe i sembla que mai res no sigui senzill.
    Fa reflexionar aquest poema.

    Una abraçada, Maria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és Carme, tot és massa complexe... que senzill fora si a cada "per què" li correspongués una resposta i no un ventall
      Gràcies Carme, una abraçada :)

      Elimina
  3. Masses respostes i a vegades poques o cap ni una !.... sempre seran un misteri ! ;)
    Salut !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es l'etern dilema del que no en podem escapar... de vegades però, ens ofereix la possibilitat d'enfocar la qüestió des de diferents mirades...
      gràcies Artur :)

      Elimina
  4. Per què la Maria fa aquests poemes tant bonics???
    Seria ideal que cada per què nomès tingués una resposta!
    Petonets, Maria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Roser per les teves paraules, intento reflectir les inquietuds, de vegades, massa enredades o complexes d'una manera senzilla... no sempre ho aconsegueixo, però s'intenta... :)
      petonets Roser

      Elimina

Gràcies per les teves paraules...