Jo els llegiré (II)
No
podràs llegir
els
versos
de
ma ploma fins
que
respiris,
ella,
suca
en el teu alè
la
tinta
que
els marca
en
el blanc paper.
Juganeres
les lletres
em
fan seguir el rastre
d’un
baf amic
que
em diu coses
com
ningú em diu.
Sempre
com
la presència absent,
que
no es nota,
com
va dir la poetessa.
Ara,
que
la fred va venint,
corro
rere teu,
que
en respirar,
m’escrius
amb lletres
que
surten vora el cor
i
les veig venir.
Com
més fred és el temps,
més
càlid m’escrius.
Enyor
els dies d’hivern glaçat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...