L'essència (II)
Com
una flor
que
es desfulla,
com
un esser
que
s'exfolia
la
memòria destria
els
oblits que vol guardar,
els
oblits que moren,
queda
llavors,
la
mecànica
de
la memòria apressa
els
tics, intactes
que
floreixen
del
subconscient
com
molsa
amagada
entre l'herba
que
com el temps
se'n
va a poc a poc
marcint,
fins
oblidar els oblits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...