indescriptible és una mirada
indescriptible és l’alè
el batec que ens colpeja
és indescriptible
tan sols el silenci
té les paraules...
el llenguatge escaient
del mots indicibles
xiuxiueja
en el tacte d’una carícia
en el sospir d’un bes
o en la lluna
que il·lumina la foscor
cerco el silenci
lloc on et busco
per escoltar
tot el que no m’has dit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...