L’ahir
que jo vull és viu,
tant
viu com les paraules
que
em dius,
com
l’aigua
que
s’escapa
entre
els dits humits,
com
la sorra
que
s’amaga
entre
les sabates.
L’ahir
que jo vull,
està
farcit de versos
que
mai t’he pogut dir,
i
de mirades
que
et busquen
aquí
amb mi.
L’ahir
que jo vull,
no
està mai quiet
com
un cadell juganer,
com
la mar
que
se’n va
i
que també ve.
L’ahir
que jo vull,
el
vull també avui,
però
millor tenir-lo
per
sempre
des
de demà.
L’ahir
que jo vull...
...com
t’ho podria dir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...