TOTS DOS EN SILENCI (II)

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/09/tots-dos-en-silenci.html


potser no arribi mai el canvi,
qui sap si algun cop ens tornarà,
ara ens envolta el silenci
un silenci de soledat,
soledat d’aquells que tot ho tingueren,
soledat per aquells que tot ho visqueren...
potser massa de pressa,
qui sap si massa intens,
però el batec no pot aturar-se
quan batega,
el cau no pot tancar-se
quan és ple a vessar...

ara tombem la mirada enrere
aquells dies d’ahir eren tant plens
no hi havia instant vuit
l’amor brollava com una font inesgotable,
un doll de sentiments,
un aiguat de carícies,
una platja infinita per caminar...

tot quedà enrere
tot és ja passat
només resten les onades
que s’endu les petjades
en una repetició de soledats