ETS ONA

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/09/soc-ona.html

encara que la lluna i el sol
quedin en mi,
encara que la platja resti nua
esperant la teva ona,
encara que l’aigua m’acaroni la pell,
els meus ulls miren l’horitzó
esperant la teva tornada

sé que no tornaràs,
sé que el mar no et portarà,
però l’esperança
que dins meu s’allotja
viu atenta a aquest instant futur

mentrestant l’escuma
em recorda el teu somriure alegre,
la rumor del mar em parla
com la teva veu a cau d’orella
i en les hores fosques
els meus ulls et distingeixen
tan clarament
com si al meu costat caminessis

que no et manqui l’esperança,
que no et manqui el desig de retorn,
que no et manqui mai l’alè
que respira el teu somriure...

jo t’espero... dins un dia qualsevol



*