Una sensibilitat s’amaga

CADA PAS (II)

Una sensibilitat s’amaga
sota el somriure trist
que avui llueixo.
Una tristor s’escapa
des de la lluïssor
dels ulls en mirar-te.
Una lluïssor m’arriba
amb el mirar insolent
de tots dos cara a cara.
Un mirar que em fibla
i m’omple d’angoixa
en veure l’endemà
que s’endevina.
Guardaré el somriure sensible
en el record d’una lluïssor trista
per aguantar l'insolent mirar
que em duu la lluïssor angoixant
fibló d’un demà que he de viure.
I tot això pas a pas,
amb la seguretat
de no poder-los acabar,
mai.