Filar lletres amb els fils del pensament i poder-lo cosir en aquest teixit que són els blogs. (QUI SAP SI)
19 de juliol 2009
ESTIMAR-NOS
Ni tant sols meva
és la teva llibertat
d’estimar
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/06/ni-tant-sols-meva.html
estimar no té llibertat...
neix de sobte un batec
el pensament es desfà en filigranes,
un neguit ens comença a rossegar...
el temps s’esbarria...
no sé si és el cor,
no sé si és l’ànima,
no sé si és una mirada,
tampoc sé si és una paraula
o aquell esglai que tot ho altera...
no tinc llibertat,
no puc mesurar el que sento
no puc aturar la inquietud...
... em sento presonera
d’un bategar que m’encisa...
i després...
ja no hi ha més llibertat
que la d’estimar-nos
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
"me siento prisionera
ResponEliminade un latido"
¡Qué belleza!
Un abrazo
aquest encadenament de poemes que porteu es ja un experiment en tota regla
ResponEliminafins el proxim nus de la cadena