Estimar et pren la llibertat

ESTIMAR-NOS (II)

Estimar et pren la llibertat
i la deixa a la falda
de la persona estimada,
et desboca el batec del cor
i enfila el pensament
en una única direcció,
neguitós veus
com el temps et fa ballar
essent lent
en les estones d’enyorament
i frugal quan estàs a la seva vora.
El cor ja no és el teu cor,
la mirada juganera
no deixar de cercar
el seu objectiu,
neix l’ànima d’un poeta
a qui se li escapa
l’abast de les paraules.
Estimar et pren la llibertat
i la pau,
però aquesta darrera
et retorna
quan cauen amb el pes
d’una ploma
els meus llavis sobre els teus
i amb el bes correspost 

em deixes entreveure
que estimar-nos és,
el camí que ens toca fer.