No és poeta

És poeta el qui sent (II)

No és poeta
qui recull les paraules
que et brollen del cor.
Ni és poeta
qui vol imitar
la cadència
dels teus llavis
en pronunciar
aquells mots.
No és poeta
qui recull
els colors de l’arc
de sant Martí
per fer-ne una pintura
ni qui recull els teus sons
per fer-ne una partitura.
Amb tu a la vora
jo em pregunto
qui és poeta?
Anacoreta
si de cas de la teva religió,
callat,
pregant,
adorar-te
en el silenci
dels versos vinculants.
És poeta
qui recita
els teus versos
o tant sols joglar?
Potser no ho se si ho sóc,
però en vull aprendre
per dir-te amb versos rimats
tot allò que els ulls
no saben cantar-te.
És poeta
qui es deixa
dur per la riuada
de paraules
que tu li saps eixir.
Així doncs,
deixa’m ser
el teu poeta amagat,
aquell a qui ningú
recordarà.