Qui fos el poeta
(EL PES DE LA PARAULA)
Es poeta el qui sent
i es deixa perfumar
amb l’olor dels instants,
el qui pronúncia paraules
que brollen del cor,
aquelles que només ell pot pronunciar
... són ell mateix.
Es poeta el que malgrat tot
es deixa pintar
amb el color de la tristor
i d’allà en treu versos,
i enfila poemes...
Poeta el que parla amb la lluna,
es deixa acaronar pel vent
i li xiuxiuegen les fulles en el rumor
és poeta el que sent,
el que estima,
el qui viu l’albada de cada dia
el matí li ofereix el somriure
i ell somriu, plora
o regala una mirada,
sense saber a qui li serà arribada
Qui fos el poeta que...
potser ni ho sap que ho es,
s’estrena cada dia,
reneix a cada instant,
a cada sentir...
encara que les seves passes
trepitgin el mateix camí.
a "Antes de que anochezca" (o amanezca, no menrecordo xd) Reynaldo Arenas li diu a un amic seu analfabet, "tú eres escritor, lo que pasa es que aún no lo sabes".
ResponEliminaHi ha molta gent, doncs que és poeta, i ni ho sap, com diu el amic de dalt...
ResponEliminaPerò el poeta pot cantar a tot, i fins i tot pot aprendre a versar quant té poc a dir...
Un bonic poema com sempre, m'agrada, la dolçor, que em recorda sempre a Miquel Marí i Pol.
Una abraçada.