11 de maig 2009

BAIXEN LES PARPELLES


Baixen les parpelles...
volen evitar el contemplar
la liló del teu esguard,
lentament es deixen caure...
que els ulls no vegin
els núvols que s’amaguen
en el teu caminar.

Les parpelles tapen els ulls,
i els ulls resten fermats,
però el que elles no poden
és tapar la mirada,
que des de dins,
veu la teva obscuritat.

Safe Creative #0905113600676

2 comentaris:

  1. Caram, la noia de la fotografía, és igual que la meva estimada cusina (i és que ella és molt guapa), per un instant he pensat que era una foto d'ella.

    Un preciós poema; perquè el nostre ser, la nostra ànima profunda (sense sentit religiós), no pot ser tapada, per més que ens hi esmerem.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. Per cert, jo també em sento com a casa, al llegir-te, doncs tens la manera d'escriure que a mi, particularment, m'agrada.

    ResponElimina

Gràcies per les teves paraules...