La
tarda cau,
el
vespre fosqueja,
i
els darrers rajos
pinten
d'un roig madur
les
crestes
de
les muntanyes
com
uns llençols
bressolant-los.
Em
venen al cap
uns
mots com llambregades
i
vaig cosint-los
entre
els núvols
per
tornar a llegir
els
versos, pensant amb tu.
La
tarda ja dorm,
i
s'apropa l'hora
de
l'oblit,
dels
somnis
que
em tornen a dur
a
la teva vora.
Esperava
els teus mots
com
ara deixo anar els meus.
Entre
oblits i somnis!
