En aquest instant
sóc dins
d'una bombolla,
no hi ha so dins
ni suren els versos
en l'aire quiet.
Sol d'absències
i ple de presències
que intueixo.
És la seva pell
un tel de sabó
i on la llum el reflexa
es pinta un quadre
amb la teva imatge
a l'interior.
No cerco en la presó
a punt d'explotar res
que pugui trobar
i en la foscor
de les nits òrfenes de lluna,
temo que els estels punxin
el meu ensabonat món.
Em veig al mirall del rebedor,
esperant-te,
mentre esclata
l'instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...