Aquí (II)
Com
un mirall màgic,
tu
em parles
i
respondré
fent
dels mots
un
pom de versos,
un
so silent
que
només
tindrà
la teva veu
i
una mirada
que
serà la
dels
teus ulls.
No
sóc absent,
perquè
no sóc,
només
unes
lletres a l'aire,
mudes,
sense
so,
translúcid,
sense
més esme
que
el teu alè.
Mon
pensament
és
el reflex del teu
i
mentre penses en mi
sóc
viu i escric,
quan
descanses de mi,
desaparec
i
em torno eteri fins
que
tornes a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...