Guardo encara
una mica del fang
amb que es fan
els somnis.
El guardo embolcallat
en un drap humit
al racó més fresc
de la casa,
remullant
de tant en tant,
no he volgut mirar
per veure com està.
Però en tot
aquest temps,
me n’he adonat
que no m’ha fet falta,
per somiar amb tu,
perquè tu em duies
els somnis,
i jo no ho devia entendre.
Cada matí em llevo
amb el record del darrer
i amb la il·lusió
que es faci realitat.
Esperaré al nou somni.
Esperaré al nou jorn.
Com sempre esperaré
que tornis.
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/05/he-trobat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...