ese misterio de la tristeza
siempre por resolver…(II)
Com una manta que mai treu el fred.
Com
un plat que mai s’acaba d’empassar.
Com
un núvol que mai acaba de deixar sortir el sol.
Et
sento trista.
Blanca
de fulls.
Buida
de mots.
Plena
de silencis.
Aclaparada
de records.
Curull
d’absències.
Com
l’única flor del test.
Com
el darrer llibre de la biblioteca.
Com
el darrer bes de l’amant.
A
punt de l’oblit.
Mirant
com s’escapa el tren.
I
amb tot això.
Sempre
em tindràs a la vora.
Esperant
el mots i els silencis.
Compartint
absències i records.
Mirant
núvols i solanes.
"Com un núvol que tapa el sol i com l'única flor del test, et sento trista, però sempre a la vora, compartint absències i records"...
ResponEliminaBon vespre.