Tinc
el llibre obert
a
la vora de la finestra
amb
els finestrals
lliures
de batre
si
bufa el vent,
quan
bufi el vent.
I
si la dansa arriba
dansen
els fulls
i
voleien les paraules
avant
i enrere,
com
si et busquessin
com
si el record
no
s’hagués esborrat.
I
si la dansa arriba
i
amb ella cauen llàgrimes
que
desfan els límits
de
lo que està escrit,
esborra
sentiments, no,
esborra
la petjada,
perquè
els sentiments
no s'esborraran mai,
com
a molt i seria funest,
cauran
sota la nebulosa patina
de
l’oblit etern.
21 de maig 2017
Tinc el llibre obert
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...