desperté de nuevo a la luz
de tu palabra…(II)
He
oblidat com era el temps
on
tot era silenci.
Ara,
el so són dels mots,
que
com ressò,
retronen
en el cervell,
repetint
els versos
que
alliberaves
en
néixer el nou dia,
albades
de boires i glaç.
Matinades
de gebre i fred.
Aurores
de primaveres
despertant
entre somnis
d’hiverns
aclaparats.
Despertar
per
escoltar versos
amb
mots florals
i
espurnes de foc
que
escalfen cors abandonats.
Silents.
Sons
virolats,
amb
arpegis
que
lliguen sentiments.
Vull
de nou escoltar
el
cant de la teva veu,
mentre
reciten mots versats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...