05 de maig 2017

He oblidat com era el temps


desperté de nuevo a la luz de tu palabra…(II)


He oblidat com era el temps
on tot era silenci.
Ara, el so són dels mots,
que com ressò,
retronen en el cervell,
repetint els versos
que alliberaves
en néixer el nou dia,
albades de boires i glaç.
Matinades de gebre i fred.
Aurores de primaveres
despertant entre somnis
d’hiverns aclaparats.
Despertar
per escoltar versos
amb mots florals
i espurnes de foc
que escalfen cors abandonats.
Silents.
Sons virolats,
amb arpegis
que lliguen sentiments.
Vull de nou escoltar
el cant de la teva veu,
mentre reciten mots versats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per les teves paraules...