VÉ A TROBAR-ME (II)
Ve la pluja a trobar-me,
em duu el seu tresor,
com abans l’oferires tu,
carregada d’esperança,
carregada d’amor.
Cau la pluja sobre el cos,
cada gota és un bes,
cada bes com una flor
que s’esclata cara al sol.
Recull amb el palmell,
el meu tresor,
que n’és un pom de flors,
cada flor un bes,
cada bes un univers
amb dos estels,
dos estels de color verd.
Uns ulls preciosos, amagats en el color de l'esperança, corren camp a través...i la pluja que no l'atrapa.
ResponEliminaUn petó ben gran. Preciós.