DE TANT EN TANT
(El pes de la paraula)
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/06/de-tant-en-tant.html
i jo m’atanso als teus versos,
cercant aquestes petites flors
que m’acosten la seva flaire
m’impregnen de la seva olor
pinten de color els moments
imprimeixen lluentor a la mirada...
i això que els teus versos regalen,
també s’esguarden de vegades en silenci,
d’altres en surten pensaments escrits,
o qui sap si són tant sols sensacions
...
potser no sempre cal dir-ho
potser no sempre cal escriure-ho
tal vegada la vida cal només viure-la
i quan la vida es viu amb intensitat,
quan la vida és vida a dins,
s’esquitxa arreu
i s’escriuen poemes
i es canten cançons
i neixen altres instants...
o només es viu
en un silenci que crida
i corre amb el vent
i mulla amb la pluja...
qui sap si s’amaga de nou a dins...
deixa que la vida visqui lliurement...
*
Buf, quina foto, no sé quin dia seré capaç de fer una foto així jo...
ResponEliminaSi Maria, la vida és viure, simplement, malgrat tot, la vida és viure, perquè és com ha de ser.
Una abraçada molt forta poetesa. Gràcies per les teves paraules sempre que em vens a veure, a mi m'alegres molt sempre.
Un petó.