EL PES DE LA PARAULA
Molts esperem que es torni aixecar,
molts desitgem la tornada,
perquè els camins que caminem
els escollim amb llibertat,
en aquesta llibertat ens vàrem creuar
i aquesta mateixa llibertat
ens pot distanciar.
Dolen els adéus,
entristeix l’allunyar-se,
queda un buit que no s’omple,
potser tant sols amb el record,
però cal temps i esperança,
i que els camins es tornin a creuar.
Si més no, la vida ha estat generosa
per haver-nos donat un company.
I jo estimo al mio
ResponEliminaal company que Déu
em va donar.
No accepto l'adéu
és cruel
Millor un hasta luego
potser