Busquem el que coneixem.
No sempre cal veure per conèixer.
Busquem el que sabem.
No sempre cal saber-ho tot, del que sabem.
Busquem el que hem sentit.
No sempre hem sentit, el que en realitat és.
Però... busquem,
busquem quan intuïm,
quan olorem,
busquem quan imaginem,
quan un camí ens porta allò desconegut.
Mai es busca en el buit o en el no res.
Un cec no busca la llum,
escolta el so d’una veu,
el murmullí d’un riu,
el vol d’un au,
palpa l’aspror de la terra,
es mulla amb l’aigua de la pluja...
i cerca les sensacions.
Busquem
i tal vegada aquesta recerca
sigui com la del cec
i no es resolgui mai amb la llum,
perquè la sensació
del murmullí de l’aigua que corre,
el vol, l’aspror, la pluja...
la vivim amb il•lusió,
dins un bell somni
que ens regala
una enfilada de mots inacabables
i potser la troballa d’aquesta font
no ens els donaria,
quan en coneguéssim el seu cau.
La veritat no sempre és
sota la llum de la visió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...