28 de febrer 2015

COM UN ALÈ

com un alè
de qualsevol temps

com un glop d’aigua
en un instant assedegat

un escrit al vent
una paraula exclamada

i el món segueix... rodant
els peus caminant
i l’ànima... estimant





*

3 comentaris:

  1. I continuem admirant aquest poema.

    ResponElimina
  2. Com la pluja que cau
    aquesta freda tarda,
    Com les branques del salze
    que ballen al vent.
    Com el terra moll
    que prenya la petjada del peu.
    Com les fulles que fan del verd
    color d'aire net.
    Com els versos
    que vas escriure l'any passat.
    Com el mots
    que t'escric ens aquests instants.
    Rodolen en un mon
    que no para de caminar.
    Veus callades que no deixen
    d'estimar.
    Ànimes silents veient passar
    els instants eterns
    pinzellades de vida
    traços d'amor.

    ResponElimina

Gràcies per les teves paraules...