20 de juliol 2014

Com un rodamón solitari




sentir la vida (II)

Un rodamón solitari
que ven els seus records
estirats al terra damunt
d'un drap
que un cop
et ve embolcallar
el coll i el cor,
caminaré buscant l'oblit
i llaurar de nou el cor,
per remoure els sentiments
i deixar a l'aire
les penúries del passat.
Com un rodamón
desfaré camins
i pensaments,
deixaré enrere la pols
i els sentiments.
Cantaré balades tristes,
pensaré amb tangos
que vaig deixar de ballar,
cançons totes elles
que em vas ensenyar a estimar.
Caminaré com un rodamón,
fins que a la fi em torni  pols,
com la pols del camí,
si pot ser,
camí de la platja on oblidant-te,
se que et vaig voler estimar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per les teves paraules...