Versaré versos
que la teva pell m’oferirà,
amb color d’escuma
i gust salobre
amb recepta de sorra,
per poder-nos arrebossar.
Versaré versos
que la teva veu
m’hagi entonat,
amb tacte de seda
i agulles d’argent
per filar fils d’or.
Versaré versos
que l’oïda
mai hagi sentit,
amb tons salvatges
i silencis tendres,
cançons oblidades
d’antics comiats.
Versaré versos
en sortir dels teus llavis,
i versaré el darrer vers
del darrer bes...
quan de nou truqui...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...