30 de desembre 2016

Trenca en silenci


Esclat (II)
Trenca en silenci,
el badall
de l'ou obrint-se
a l'efímera llum
del capvespre.
La marinada desa,
en un moviment continu
l'arena del rellotge etern,
i el cers gebra
les il·lusions
que cauen
de les flors en esclatar.
L'olor de mil passions
van penetrant
cap a dins
per les narius gegants
de l'univers.
Tot es conjuga
per anular el poder
d'un sol mot,
i es dilueix fonent-se
com un glacial modern.
Que resta
de la llibertat anomenada,
del destí
de poder triar,
d'avançar fent petjada
sobre la neu verge
deixant testimoni
del nostre passar?
On queda lo desconegut,
lo vibrant,
lo marcat per la innocència?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.