03 de desembre 2016

Als meus versos



 No deixis que...  (II)



Als meus versos
li manquen les baules
de les teves paraules
i a les cançons
els sons de la teva veu.
Res puc deixar
quan res tinc meu,
que visc de prestat,
d’allò
que em vulguis deixar.
Aniré arreplegant
versos caiguts
i retallant els mots,
faré d’entre
els mèrits mancats,
el que puguin semblar
versos nous
que algú vulgui llegir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.